Sabeu, últimament tinc un malson reiteratiu, hi ha algú que em persegueix per fer-me l'acupuntura amb l'agulla del compàs, i jo córrec i córrec amb el pressentiment que és ben a punt d'agarrar-me.
També en tinc un altre en què es veu com li fan vudú a una nina amb la punta de l'escaire i del cartabó, i la nina té una cara així com la meua.
Tot plegat m'inquieta...
2 comentarios
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados
Això dels somnis és veritat o és una metàfora o algo així...? Pobreta...
És una metàfora però parcial, estic convençuda que hi ha "alguna" persona que tot això hauria dut a la pràctica encantada de la vida, jeje...
En fi, afortunadament comencen les vacances, tot i que les coses, quan es volen complicar... De vegades sembla com si una mà ho dirigira tot des de dalt i nosaltres no ens adonàrem. Heus ací la qüestió: el dia 9 me n'anava a Almagro amb unes amigues, al festival de teatre clàssic, i comptava que esta setmana aniria a l'institut d'Oriola on tinc destinació definitiva per a informar-me sobre el curs que ve (horaris, cursos i tot això). Però resulta que el claustre del nou institut el fan el dia 10! I hauré d'anar. Ja em tens a mi a soles al volant, a fer més de tres-cents seixanta quilòmetres des d'Oriola a Almagro, i damunt em perdré la primera funció del dia 9, amb l'entrada pagada i reservada...