Estic mitja hora amb un article i en anar a publicar-lo va i desapareix... 
Sabeu, últimament tinc un malson reiteratiu, hi ha algú que em persegueix per fer-me l'acupuntura amb l'agulla del compàs, i jo córrec i córrec amb el pressentiment que és ben a punt d'agarrar-me.
També en tinc un altre en què es veu com li fan vudú a una nina amb la punta de l'escaire i del cartabó, i la nina té una cara així com la meua.
Tot plegat m'inquieta...
Diumenge, dia de Corpus, els carrers dels pobles com el meu (petit, de menys de huit-mil habitants) s'omplin de gent que va a veure la processó. Els menutsdesfilen, els xiquets vanconvenientment vestits de marinerets o almiralls,i les xiquetes van de blanc amb falda bufada i llaç al darrere.
Abans de la processó, la gent ha muntat una espècied'altarets, encarrers diversos, i en passar perallà les xiquetes s'aturen ienramen. Amb eixa finalitat porten unes safates o cistelletes plenes de pètals i fulles de flors, de roses sobretot. Enramar és llançar a l'aire elspètals i deixar el terra converit en un tapís multicolor i fragant. Les xiquetes han de mesurarquantsen gastena cada aturada, perquè els n'han de quedar per a l'última de totes, on es troba la forma (el Corpus Cristi o cos de crist) a dins de la custòdia.
Quina tradició més curiosa, i per què no, més bonica. No ho dic per ser una persona religiosa, que no ho sóc gens. Ho dic perquè fa l'efecte de ser una espècie de celebració antiga, ancestral, que s'ha reciclat amb la pàtina que l'església li ha volgut donar. Qui sap. Algunes altres voltes l'església ha ficat la seua mà en eixe tipus de rituals vells, pagans, i els ha fet coincidir amb dates importants per a la història de la cristiandat: la nativitat de Jesús coincideix amb el solstici d'hivern, Sant Joanquadra amb el solstici d'estiu,la Mare de Déu d'Agost coincideix amb el punt àlgid d'eixa estació...
En qualsevol cas, d'una cosa estic segura: hui, festivitats com la comunió o el Corpus tenen molt més de ritualsocial que de ritual religiós o espiritual. No mireu? De fet, què és elimporta més en tot l'assumpte de la comunió? El vestit dels nens ha de ser un vestit especial, que els faça semblar majors; reben bona cosaregals; elsadults també es "muden" per a l'ocasió...I després de la consabuda missa tot acaba en un convit -de vegades grandiós- on els iaios, els oncles i les ties acaben menjant fins afartar-se, bevent dos copetes o tres i ballant a ritme d'algun pas-doble famós, com és tradició. El Corpus és com una forma d'acomiadar-se d'això, de reafirmar que el xiquet o la xiqueta ja han fet eixe trànsit, i que tot està acomplit.
Al cap i a la fi, i per molta intenció que haja posat la mare església, sembla que a dins nostre hi hacom unespèrit pagà quenoes pot apagar.
Els dies
Ho penses, ara que el principi sembla lluny -quasi un temps remot- i són els dies.
A l'inici, hi havia entre nosaltres la fondor, un buit estés i vast que -reconec- em resistia a travessar.
El vostre esguard era, en canvi, com el vol de diminuts ocells que busquen i es posen en l'arbre. I un dia dormen, i un dia hi burxen, per jugar, amb els seus becs.
Sé que a penes us he acompanyat en el camí, el meu pas tenia fugacitat de rodamóns. Jo no portava la llum, només una petita espelma que he encés de tant en tant quan hi havia foscor.
M'hauria agradat, potser, fer-vos saber molt més com uns estimava. Però se sap, l'arbre té una escorça, i sense ella hi ha coses que couen i fan mal. Com podiaregalar, acada aueta, un trosset de la meua pell.
Per ventura he estat covard. Direu que, a voltes, no us he parat una ardida mà com volíeu, sinó que he deixat als vostres peus la sola presència d'un tènue fil perquè (com Ariadna en el laberint aquell) us faça confiar en el retorn.
És una forma estranya d'estimar, la que et fa tenir la por, o eixa certesa del mai que a poc a poc va arribant. Eixa certesa, quan t'adones, que el que dol no són els adéus. Sinó que, a dins, et dol alguna cosa més.
I hi penses. Proves a somriure, alcesi poses els ulls en el blau,i són els dies. Eixos dies que no veurem tornar.
La setmana passada vaig veure un reportatge a Punt-dos (reducte mil·limètric, diminutespai on es fa tele d'acceptable qualitaten valencià a banda d'INFO TV).
El reportatge explicava la construcció del conegut edifici Veles e Vents, emblema de la Copa de l'Amèrica ipunt de referència per als navegants que, mar endins,fan volar els seus vaixells per arribar els primers a la meta del dia (la vela: apassionant esport que mai arribaré a comprendre, supose que per sercosa de gent bé, i ser jo gent de secà que d'ordinari va i treballa, veges tu quin mal gust el meu...).
Dues coses vaig descobrir en el reportatge esmentat. La primera,per quèel trofeu de la tavella, com diriaValor enalguna rondalla, es diuCopa de l'Amèrica. Jo ja em preguntava prou per quènoés correcte del tot dir-li Copa Amèrica, o per què als mitjans de comunicació (número nou per més referències) li diuenDEL'AMÈRICA insistentment, així, amb l'atricle davant. I és que resulta que el premi porta el nom heretat d'un vaixell. El primer vaixell que va guanyar el trofeu, ara no recorde com es deia, era el vaixell anomenat Amèrica. I en homenatge a ell se li posà el nom al premi. Com si el vaixell s'haguera dit Nelo Bacora, i el trofeu en conseqüència Copa del Nelo Bacora.
L'altra cosa que vaig descobrir és la quantitat de diners invertits en el Veles e Vents, un edifici que és públic ique l'hem pagat entre tots els valencians. Deia l'arquitecte que la rampa que el comunica amb el carrer convida als transeunts a entrar-hi. Però que a dalt de tot es troben els espais per acollir la gent VIP.
Em pregunte si un dia podré acostar-me allà i accedir lliurement a tots, absolutament totsels espais tan "chic" i tan de disseny que apareixien el les imatges del meu televisor. Acceptaran la presència de plebeus els "pijos" de València i els seus il·lustres convidats?Costarà una aigua amb gas un ull de la cara i part de l'altre? Quan ens han explicat a nosaltres, els valencians, el projecte de l'anhelada Copa en un programa emés al públic general, per la nostra tele pública? Quin benefici ens reportarà tot junt, i quin luxe dedespeses?
El Veles eVents, en fi,un edifici quetindrà una vista espectacular, queserà molt modern,que s'assemblarà als del geniMies Van der Rohe, i tot el que tu vulgues. Però a mi,si me'l mire de lluny, em recorda poderosament al logotip de Nuevo Centro. Què en diria el vell Ausiàs?
